PEIXOS OSSIS
Els osteïctis (Osteichthyes, del grec ósteon, “os”, i ichthus, “peix”) o peixos ossis són vertebrats gnatostomes que inclou a tots els peixos dotats d’esquelet intern ossi, és a dir, fet principalment de peces calcificades i molt poques de cartílag. Juntament amb els condrictis (peixos cartilaginosos), formen els dos grans grups que comprenen els animals anomenats vulgarment ‘peixos’.
Ordre Scorpaeniformes
Els escorpeniformes (Scorpaeniformes) són un ordre d’actinopterigios, pròximament relacionat i a vegades inclòs en el dels perciformes.
El nom de l’ordre ve del grec ‘skorpaina’, diminutiu d’escorpí, donat per les prolongacions espinoses que solen posseir.

Gallineta
Scorpaena notata

Escòrpora fosca, Escòrpora vera, Rufí, Rascassa
Scorpaena porcus
Familia Sparidae
Els espàrids (Sparidae) són una família de peixos perciformes.? Tenen el cos molt comprimit lateralment, aleta dorsal amb espines, aleta caudal escotada i escates ctenoides ben desenvolupades.
Són omnívors i viuen en el litoral, entre les pedres o prats de Posidònia.
Són hermafrodites amb alternança de sexe al llarg de la seva vida, de manera que en unes espècies són primer femella i a pocs anys es converteixen en mascles i en altres espècies d’espàrids primer són mascles i acaben com a femelles.

Esparall
Diplodus annularis

Morruda
Diplodus puntazzo

Sard, Sarg
Diplodus sargus

Variada, Verada, Vidriada
Diplodus vulgaris

Oblada
Oblada melanura

Salpa
Sarpa salpa

Xucla, Xucla blanca
Spicara maena

Xucla pàmfil, Gerret
Spicara smaris
Familia Labridae
Labridae o làbrids és una família de peixos marins, la majoria molt acolorits. La família és gran i diversa, amb prop de 500 espècies agrupades en 60 gèneres. L’espina dorsal té de 8 a 21 espines i de 6 a 21 raigs tous. Alguns làbrids són coneguts per la simbiosi amb altres peixos, que neden junts a ells i els netegen de paràsits les boques i cavitats. Tots els exemplars neixen femelles, però a mesura que creixen les femelles dominants es transformen gradualment en mascles, alterant també el seu colorit i aspecte físic. Si un mascle mor, una altra femella experimentarà la metamorfosi i li substituirà.

Juliola, Doncella
Coris julis

Tord becut, Petarc
Symphodus rostratus

Fradí, Lloro
Thalassoma pavo
Familia Serranidae
Els Serrànids són una família de peixos marins inclosa en l’ordre Perciformes.
Gastronòmicament, alguns membres d’aquesta família són considerats d’extraordinària qualitat. Moltes espècies de serrànids són de colors brillants, molts són capturats comercialment per a l’alimentació.

Serrà
Serranus cabrilla

Vaca serrana
Serranus scriba
Orden Syngnathiformes
Els singnatiformes (Syngnathiformes) són un ordre d’Actinopterygii —peixos amb espines— que inclou als peixos pipa i als cavallets marins.
? Aquests peixos tenen cossos allargats, estrets, amb anells ossis, i diminutes i tubulars boques. Diversos grups viuen entre algues marines i neden amb el cos alineat verticalment, barrejant-se amb els vegetals.

Cavallet de mar, Cavallet de mar de morro llarg
Hippocampus guttulatus

Cavallet de mar, Cavall de mar xato
Hippocampus hippocampus

Agulla, Agulla mula
Syngnathus typhle
Altres espècies

Castañuela
Chromis chromis



















