INFRALITORAL SUPERIOR
Immediatament per sota del mediolitoral es situa ja la zona permanentment submergida, encara que en moments de fort onatge pugui quedar breument exposada a l’aire. Es tracta de l’ambient infralitoral superior, que abasta el primer mig metre sota la superfície del mar. Aquí les condicions de vida són menys dures, i també menys canviants, o almenys el canvi és més periòdic i predictible, de manera que les comunitats es modifiquen estacionalment seguint uns certs ritmes. En general, la varietat d’organismes i comunitats és elevada, reflex tant de les condicions més benignes com de la varietat d’ambients que existeixen. L’escassetat de substrats rocosos a aquestes profunditats a la zona de Mataró fa que no totes elles estiguin representades en la zona, encara que sí un mostrari bastant representatiu. Així, en aquest ambient infralitoral superior, podem observar en la part externa de l’escullera una comunitat de Corallina elongata amb musclo (Mytilus galloprovinciale) i l’alga marró laminar Dityota dichotoma. En els blocs de la bocana del port, la comunitat és semblant, i s’afegeixen a la llista d’espècies les masses globoses groguenques de Colpomenia sinuosa, una altre alga bruna. En la part més interior del port i com a resultat del confinament de l’aigua i del deteriorament de la seva qualitat, les espècies dominants són algues verdes laminars (Ulva sp) i filamentoses (Cladophora sp). Al contrari, en les barres rocoses naturals que afloren en la part nord del terme municipal es desenvolupa la comunitat de Cystoseira mediterranea, que és pròpia de zones d’aigües obertes, ben oxigenades i de bona qualitat. En les àmplies zones rocoses de la zona de Can Sanç observem extenses comunitats d’algues fotòfiles, això és, amants de la llum, entre les quals destaquem les algues brunes Cystoseira compressa, Halopteris scoparia i Dictyota fasciola, i les algues vermelles Hypnea musciformis, Haliptilon virgatum i Corallina elongata. Quan ja entrem al metre de profunditat, entrem en l’ambient infralitoral inferior, i aquest nou ambient el percebem tant en un debilitament progressiu de la llum com en un canvi de paisatge, amb comunitats i espècies diferents de les anteriors. Així, en l’escullera del port destaquem l’alga verda Codium fragile, en forma de gruixuts fideus ramificats de color verd molt intens, sovint barrejada amb colònies del briozou Zoobothrton verticillatum, que se’ns presenten com filaments gairebé transparent, molt llargs i dividits. En canvi, en les barres superficials, trobem espècies molt diferents, com -a poca profunditat- les algues verdes Halimeda tuna i Flabellia petiolata, les brunes Halopteris scoparia, Halopteris filicina i Zanardinia typus,i les vermelles de diferents espècies delgènere Peyssonnelia.
A partir d’uns 6 metres de profunditat, les barres rocoses ja alberguen alguns feixos de Posidonia oceanica i zones de rizoma mort on s’instal·len comunitats algals denses. En moltes ocasions l’alga dominant és Cladostephus verticillatus, encara que també són comunes altres algues brunes (Halopteris, Dyctiota), i nombrosses espècies del gènere Codium, unes en forma de fideus ramificats (Codium vermilara), altres de forma esfèrica (Codium bursa) i fins i tot altres que semblen petites boles aplicades irregularment al fons marí (Codium effusum). No falten tampoc les garotes o eriçons de mar (Paracentrotus lividus) ni els espirògrafs (Sabella spallanzani), i és fàcil trobar-se amb algun pop (Octopus vulgaris) i, a la primavera, amb sípies (Sepia officinalis). Els peixos també comencen a formar part del paisatge submarí. Dominen principalment els sards (Diplodus sargus), les variades (Diplodus vulgaris), les morrudes (Diplodus puntazzo) i les mabres (Lithognathus mormyrus). Les salpes (Sarpa salva), herbívors incansables, formen grans bancs i ocasionalment podem veure també alguna orada (Sparus aurata). Les julioles (Coris julis) són molt abundants, així com altres làbrids (Symphodus tinca, Symphodus mediterraneus, Symphodus ocellatus, Symphodus roissali, entre d’altres). També són comuns els serrans(Serrabus cabrilla) i les castanyoles (Chromis chromis), les quals formen immensos bancs suspesosen la columna d’aigua o voletegen les roques.
— Text subministrat per l’SPAS – Societat de Pesca i Activitats Subaquàtiques de Mataró, extreta del seu llibre “EL MAR DE MATARÓ SPAS 1959-2009. Autors del article: Javier Romero i Enric Ballesteros
