PEIXOS OSSIS
Els osteïctis (Osteichthyes, del grec ósteon, “os”, i ichthus, “peix”) o peixos ossis són vertebrats gnatostomes que inclou a tots els peixos dotats d’esquelet intern ossi, és a dir, fet principalment de peces calcificades i molt poques de cartílag. Juntament amb els condrictis (peixos cartilaginosos), formen els dos grans grups que comprenen els animals anomenats vulgarment ‘peixos’.
Ordre Anguilliformes
Els anguil·liformes (Anguilliformes) són un ordre de peixos teleostis que inclou les anguiles, les morenes i els congres. Tenen el cos de forma allargada que sembla la d’una serp, amb espècies tant marines com de riu. El seu nom procedeix del llatí ‘anguilla’, que significa anguila.
-
Congre
Conger conger
-
Morena
Muraena helena
-
Varga
Ariosoma balearicum
-
Congre
Conger conger
-
Serp de mar
Ophisurus serpens
Ordre Scorpaeniformes
Els escorpeniformes (Scorpaeniformes) són un ordre d’actinopterigios, pròximament relacionat i a vegades inclòs en el dels perciformes.
El nom de l’ordre ve del grec ‘skorpaina’, diminutiu d’escorpí, donat per les prolongacions espinoses que solen posseir.
-
Rascacio de Madeira
Scorpaena maderensis
-
Cabracho
Scorpaena scrofa
-
Cabracho
Scorpaena notata
-
Rascacio
Scorpaena porcus
-
Cabracho
Scorpaena notata
-
Cabracho
Scorpaena notata
-
Cabracho
Scorpaena scrofa
-
Rascacio
Scorpaena porcus
-
Cabracho
Scorpaena notata
-
Rascacio de Madeira
Scorpaena maderensis
-
Lluerna
Trigloporus lastoviza
-
Rascacio de Madeira
Scorpaena maderensis
Familia Blenniidae
Els blènnids (‘Blenniidae), en alguns llocs denominats borratxos, és una família de peixos marins inclosa en l’ordre Perciformes.
La majoria tenen menys de 15 cm de longitud, amb el cos sense escates. Presenten algunes espines en les aletes dorsal i anal. Normalment, els adults no tenen bufeta natatòria, per la qual cosa solen estar enganxats al fons tret que nedin activament.?
Alguns són herbívors, encara que la majoria mengen tant algues com petits invertebrats.
-
Capsigrany
Parablennius gattorugine
-
Parablennius rouxi
-
Barriguda
Parablennius pilicornis
-
Barriguda
Parablennius pilicornis
-
Parablennius zvonimiri
-
rabosa de roca
Aidablennius sphynx
-
Parablennius tentacularis
-
Bavosa de roca
Parablennius sanguinolentus
Familia Tripterygiidae
La família Tripterygiidae són una família de peixos marins inclosa en l’ordre Perciformes.? Es poden trobar en aigües temperades i tropicals.
La majoria de les espècies no superen els 6 cm de longitud. La forma del cos és idèntica a la dels blènnids, diferint d’aquests en què tenen una aleta dorsal separada en tres parts, d’aquí el seu nom. Les aletes pelvianes tenen una espina i la llarga aleta anal té dues espines. Les aletes pectorals són molt allargades i les estenen en forma de ventall.
? Estan fortament acolorits i moltes espècies presenten dicromatisme sexual, amb les femelles de colors més apagats que els mascles i amb aquests últims presentant una llarga segona aleta dorsal en algunes espècies.
-
Tripterygion melanurum
-
Moma nariguda
Tripterygion tripteronotum
-
Tripterygion delaisi
Familia Sparidae
Els espàrids (Sparidae) són una família de peixos perciformes.? Tenen el cos molt comprimit lateralment, aleta dorsal amb espines, aleta caudal escotada i escates ctenoides ben desenvolupades.
Són omnívors i viuen en el litoral, entre les pedres o prats de Posidònia.
Són hermafrodites amb alternança de sexe al llarg de la seva vida, de manera que en unes espècies són primer femella i a pocs anys es converteixen en mascles i en altres espècies d’espàrids primer són mascles i acaben com a femelles.
-
Variada
Diplodus vulgaris
-
Boga
Boops boops
-
Choupa
Spondyliosoma cantharus
-
Orada
Sparus aurata
-
Oblada
Oblada melanura
-
Herrera
Lithognathus mormyrus
-
Saboga
Sarpa salpa
-
Diplodus sargus
-
Variada
Diplodus vulgaris
-
Pajel
Pagellus erythrinus
-
Diplodus sargus
-
Sargo picudo
Diplodus puntazzo
-
Sargo picudo
Diplodus puntazzo
-
Sargo breado
Diplodus cervinus
-
Saboga
Sarpa salpa
-
Esparrall
Diplodus annularis
-
Sargo picudo
Diplodus puntazzo
-
Orada
Sparus aurata
-
Sargo breado
Diplodus cervinus
-
Denton
Dentex dentex
-
Caramel
Spicara smaris
-
Sargo breado
Diplodus cervinus
-
Herrera
Lithognathus mormyrus
-
Chucla
Spicara maena
Familia Labridae
Labridae o làbrids és una família de peixos marins, la majoria molt acolorits. La família és gran i diversa, amb prop de 500 espècies agrupades en 60 gèneres. L’espina dorsal té de 8 a 21 espines i de 6 a 21 raigs tous. Alguns làbrids són coneguts per la simbiosi amb altres peixos, que neden junts a ells i els netegen de paràsits les boques i cavitats. Tots els exemplars neixen femelles, però a mesura que creixen les femelles dominants es transformen gradualment en mascles, alterant també el seu colorit i aspecte físic. Si un mascle mor, una altra femella experimentarà la metamorfosi i li substituirà.
-
Fadrí
Thalassoma pavo
-
Fadrí
Thalassoma pavo
-
Tord negre
Labrus merula
-
Júlia
Coris julis
-
Tord flassader
Symphodus doderleini
-
Tordo de roca
Symphodus mediterraneus
-
Júlia
Coris julis
-
Tord flassader
Symphodus doderleini
-
Tord flassader
Symphodus doderleini
-
Tamborer
Symphodus cinereus
-
Fadrí
Thalassoma pavo
-
Planchita
Symphodus roissali
-
Grivieta
Symphodus rostratus
-
Tamborer
Symphodus cinereus
-
Señorita
Symphodus tinca
-
Grivieta
Symphodus rostratus
-
Planchita
Symphodus roissali
-
Tord negre
Labrus merula
-
Tordo de roca
Symphodus ocellatus
-
Tort
Symphodus melanocercus
-
Júlia
Coris julis
-
Tord verd
Labrus viridis
Familia Serranidae
Els Serrànids són una família de peixos marins inclosa en l’ordre Perciformes.
Gastronòmicament, alguns membres d’aquesta família són considerats d’extraordinària qualitat. Moltes espècies de serrànids són de colors brillants, molts són capturats comercialment per a l’alimentació.
-
Afanecada
Serranus hepatus
-
Serrano
Serranus scriba
-
Serrano
Serranus scriba
-
Cachorro
Epinephelus caninus
-
Mero
Epinephelus marginatus
-
Mero bord
Serranus cabrilla
-
Serrano
Serranus scriba
-
Afanecada
Serranus hepatus
-
Afanecada
Serranus hepatus
-
Falso abade
Epinephelus costae
Orden Syngnathiformes
Els singnatiformes (Syngnathiformes) són un ordre d’Actinopterygii —peixos amb espines— que inclou als peixos pipa i als cavallets marins.
? Aquests peixos tenen cossos allargats, estrets, amb anells ossis, i diminutes i tubulars boques. Diversos grups viuen entre algues marines i neden amb el cos alineat verticalment, barrejant-se amb els vegetals.
-
Aguja de mar
Syngnathus acus
-
Aguja de mar
Syngnathus acus
-
Caballito de mar
Hippocampus guttulatus
-
Caballito de mar
Hippocampus guttulatus
-
Caballo marino
Hippocampus hippocampus
-
Aguja mula
Syngnathus typhle
Orden Pleuronectiformes
Els Pleuronectiformes o peixos plans són un ordre de peixos al qual pertanyen palaies, galls i llenguados. Viuen ficats sobre fons arenosos.
El seu nom procedeix del grec: pleura (costat) + nektos (nedar),? per la forma tan característica de nedar de costat.
-
Soldado
Monochirus hispidus
-
Podas
Bothus podas
-
Suela
Synapturichthys kleinii
-
Podas
Bothus podas
-
Lenguado común
Solea solea
Familia Gobiidae
Els gòbids (Gobiidae) són una família de peixos de l’ordre Perciformes. La majoria són marins que viuen en aigües costaneres poc profundes.
La majoria són carnívors que es camuflen imitant el color i aspecte del fons marí per a sorprendre les seves preses, petits invertebrats marins.
Hi ha altres espècies que són famoses per ser peixos netejadors, és a dir, s’alimenten retirant ectoparàsits d’altres peixos.
Els reproductors dipositen els seus ous en nius, que són defensats pel mascle.
-
Gobio galano
Gobius geniporus
-
Gobio galano
Gobius geniporus
-
Gobit
Gobius cruentatus
-
Gobius vittatus
-
Gobit
Gobius cruentatus
-
Gobius bucchichi
-
Gobius xanthocephalus
-
Gobius xanthocephalus
-
Pomatoschistus bathi
-
Gobit
Gobius cruentatus
-
Aixafa-roques
Lepadogaster lepadogaster
-
Thorogobius ephippiatus
-
Gobi d'alga
Gobius niger
Familia Carangidae
Els Carangidae (caràngids) és una família de peixos marins inclosa en l’ordre Perciformes.
El cos és mitjanament allargat i comprimit, amb dues aletes dorsals i el peduncle caudal prim.
Són depredadors de gran velocitat, que no viuen ocults sinó en aigües obertes.
La seva pesca és important comercialment.
-
Círvia
Seriola dumerili
-
Palometa blanca
Trachinotus ovatus
-
Círvia
Seriola dumerili
-
Xurelo
Trachurus trachurus
Familia Trachinidae
Els traquínids (Trachinidae) són una família de peixos marins adscrita a l’ordre dels Perciformes. Són peixos bentònics que viuen de dia enterrats en el fons, d’on només apunten els ulls.
Tenen el cos allargat, amb la segona aleta dorsal i aleta anal molt llargues. Fortes espines amb glàndules verinoses a les galtes i la primera aleta dorsal.? No tenen bufeta natatòria, per la qual cosa han de nedar activament per a desplaçar-se.
Cacen a l’aguait, esperen enterrats al fet que passin a prop les seves preses, generalment gambes o petits peixos, i salten sobre elles.
-
Víbora
Trachinus radiatus
-
Faneca brava
Trachinus draco
Altres espècies
-
Pez ballesta
Balistes capriscus
-
Corball de roca
Sciaena umbra
-
Roger
Mullus surmuletus
-
Moll reial
Apogon imberbis
-
Roger
Mullus surmuletus
-
Castañuela
Chromis chromis
-
Lubaro
Dicentrarchus labrax
-
Moll reial
Apogon imberbis
-
Corball de roca
Sciaena umbra
-
Roger
Mullus surmuletus
-
Llissa vera
Chelon labrosus
-
Castañuela
Chromis chromis
-
Espetòn
Sphyraena sphyraena
-
Anchova de banco
Pomatomus saltatrix
-
Mòllera roquera
Phycis phycis
-
Pez de San martin
Zeus faber
-
Pez lagarto rayado
Synodus saurus
-
Castañuela
Chromis chromis
-
Rap
Lophius piscatorius
-
Chucleto
Atherina hepsetus
-
Miracielo
Uranoscopus scaber
PEIXOS CARTILAGINOSOS
Clase Elasmobranchii
Els elasmobranquis (Elasmobranchii) conformen una subclasse dins dels peixos cartilaginosos o condrictis (classe Chondrichthyes). Comprèn, entre altres, els taurons (superordre Selachimorpha) i les ratlles (superordre Batoidea). L’esquelet d’aquests peixos està format per cartílag i el cos es troba recobert de denticles dèrmics que li donen un tacte molt aspre.
-
Torpedo marmorata