Substrat rocós – Les barres
En la zona coneguda com les Santes, entre l’escullera i una estructura que protegeix la platja, hi ha una barra rocosa, paral·lela a la costa, que se situa entre 6 i 12 metres de profunditat i que albergue una biodiversitat notable. En lapart més superficial les garotes (Paracentrotus lividus) són abundants i les algues erectes es limiten a Halopteris filicina, Padina pavonica i algunes algues laminars brunes (Dictyota spp.). Des d’aquesta zona superficial es desplomem petites parets on s’instal·len comunitats d’organismes filtradors com les colònies grogues del coral tou Parazoanthus axinellae i diferents esponges incrustants. Aquí i allà accidents del relleu ens ofereixen l’oprtunitat d’observar elements faunístics d’interès. Així, s’obren nombroses escletxes amb parets entapissades d’esponges dediversos colors, mentre que en determinades zones s’acumulen restes d’algues i de Posidonia oceanica. En altres llocs, trobem passos estrets entre les roques que canalitzen el corrent, en forma depetits canons que poden arribar als 12 metres de profunditat. Són condicions ideals per a la gorgònia Leptogorgia sarmentosa, que pot arribar a a assolir-hi una abundància notable.. Com espècies més visibles s’observen, a part de les gorgònies, les garotes(Paracentrotuslividus), estrelles vermelles (Echinaster sepositus), cogombres de mar (Holothuria tubulosa)), i l’esponja Chondrosia reniformis. Els peixos són pràcticament els mateixos comentats anteriorment.
A partir dels 10 metres, els fons rocosos en la zona de Mataró consisteixen essencialment en barres rocoses paral·leles ala costa, probablement restes d’antigues línes de platja. Aquestes barres, relativament estretes, alternen amb fons sedimentaris coberts o no per fanerògames marines, de les quals parlarem més endavant, que configuren un mosaic d’hàbitats iambients molt variat i original. Pel que fa a les comunitats rocoses, hi ha dues barres de la zona anomenada el Negre que han estat ben estudiades i sobre les quals es basen les descripcions següents. La primera d’aquestes barres està situada entre 17 i 20 metres i la segona entre 21 i 28 metres. A ambdues les podem situar en un nou ambient, l’anomenat ambient circalitoral, de fronteres una mica difuses respecte a l’infralitoral, i que escaracteritza sobretot per unes condicions de llum molt disminuïdes respecte a les d’aquell, encara que és encara possible la vida vegetal. Ambdues barres alberguen una comunitat anomenada coral·ligen, construïda pel creixement acumulat d’algues calcàries, com Mesophyllum alternans, Lithophyllum stictaeforme, Lithophyllum cabiochae, Neogoniolithon mamillosum i Peyssonnelia rosa-maria. Aquestes algues s’instal·len originàriament sobre substrat rocós però creixen unes sobre els tal·lus morts de les altres, desenvolupant el que es coneix pel nom de bioconcrecionament, similar al constituït pels corals dels esculls tropicals, encara que a un ritme molt més lent. El creixement pausat de les algues i la seva destrucció parcial per erosió origina una estructura molt porosa, plena d’esquerdes i forats, hàbitat predilecte de molts peixos costaners. És per això que totes aquestesbarres rocoses són molt ben conegudes pels pescadors, tant esportius com professionals, ja que alberguen una gran quantitat de peixos interessants des dels punts de vista biològic, gastronòmic i econòmic.
Totes les barres profundes posseeixen poblacions importants de tres gorgònies: Leptogorgia sarmentosa, de color groguenc, i Eunicella singularis i Eunicella verrucosa, de color blanquinós. A part de les gorgònies, molt aparents, destaquen altres cnidaris com Cladocora caespitosa, en llocs plans, i Polycyathus muellerae en extraploms. El fals coral, Myriapora truncata, és també comú, així com l’ascidi roig, Halocynthia papillosa. Una espècie de cogombre demar, Holothuria forksali, és ben visible mentre es mou imperceptiblement sobre les roques, i també abunden les estrelles vermelles, Echinaster sepositus.
No obstant això, el grup potser millor representat és el de les esponges, amb innombrables espècies entre les quals podem esmentar: Phorbas tenacior, Crambe crambe, Crella elegans, Chondrosia reniformes, Cliona viridis, Petrosia ficiformis, Oscarella lobularis iAxinella damicornis. Observem també tubs de cucs poliquets, sobretot en les parts internes de les cavitats (Protula intestum, Serpula vermicularis). En les zones més obertes, exposades a la llum, són abundants les algues, principalment les vermelles (Peyssonnelia rubra, Peyssonnelia squamarina), encara que també les verdes (Codium bursa, Halimeda tuna, Flabellia petiolata) i brunes (Halopteris filicina, Dictyota dichotoma, Padina pavonica).