CATALA   |   ESPAÑOL

Substrat sedimentari - praderies de fanerògames

Quan les condicions són favorables, sobre els fons de sediment s'estableixen prats de fanerògames marines. En l'àrea de Mataró, aquestes condicions favorables no es donen ni molt a prop de la superfície, on l'hidrodinamisme arrancaria aquestes plantes, ni amb molta profunditat, on no arriba la llum suficient per a elles: això vol dir entre els 10 i 25 metres aproximadament, encara que amb excepcions.
Les fanerògames marines són plantes superiors amb arrel, tija i fulles, i que es reprodueixen per flors, com les terrestres. Això les diferencia de les algues, així com el fet que les fanerògames marines, gràcies a les seves arrels i tiges modificades (o rizomes) poden viure en els fons de sediment. En aigües de Mataró, trobem prats de dos tipus: Els dominats per Posidonia oceanica i els dominats per Cymodocea nodosa. Les fulles, que pràcticament és l'única part que es veu d'aquestes plantes, són cintades, però molt més estretes (de 0'2 a 0'4 cms) en el cas de Cymodocea que, en el de Posidonia (1cm). Els prats de C. nodosa tenen l'aparença de petites gespes no molt espesses, i s'estenen sobretot entre els 10 i els 15 metres de profunditat, i cap a la part més a llevant de la zona, encara que no és impossible trobar petites extensions aïllades aquí i allà.

Els prats de Posidònia oceanica són molt exuberants, i estan molt més extensos. Ocupen àmplies zones al voltant o entre les barres rocoses, i en el seu conjunt cobreixen més de 500 ha, sobretot entre els 12 i 25 metres de profunditat, encara que també es poden trobar petites taques disperses en aigües més somes. Es tracta d'ecosistemes molt rics, i lluny de l'aparent uniformitat vegetal que se li podria atribuir a primera vista, els prats alberguen un nombre molt elevat d'espècies de tot tipus. Així, si ens fixem en les fulles més velles, les veurem recobertes de petits epífits, tan algals (com l'alga calcària Pneophyllum lejolisii) com animals (per exemple, les delicades plomes de l'hidrozou Aglaophenia arpago, o les incrustacions del briozoo Electra posidoniae). En els rizomes trobarem algues esciòfiles, ascidis, esponges i altres organismes, i passejant per les clarianes, cogombres de mar (Holothuria tubulosa). És també possible que podem observar nacres (Pinna nobilis), així com algun pop o alguna sípia. D'altra banda, entre les fulles o per sobre de la volta foliar habiten nombrossíssims peixos (Espàrits, làbrits, serrans, molts d'ells ja esmentats en apartats anteriors), y no seria impossible topar-nos amb algun llobarro o orada a la recerca d'aliment.

— Text subministrat per l'SPAS - Societat de Pesca i Activitats Subaquàtiques de Mataró, extreta del seu llibre  "EL MAR DE MATARÓ SPAS 1959-2009. Autors del article: Javier Romero i Enric Ballesteros